1.- Criteris per ser considerat resident fiscal a Espanya
De conformitat amb l’art. 9 LIRPF s’entén que el contribuent té la seva residència fiscal a Espanya quan es compleixi qualsevol de les següents circumstàncies:
- Vinculació física amb el territori (art. 9.1.a) LIRPF): romandre més de 183 dies durant l’any natural en el territori espanyol. Per tal de determinar el citat període de permanència es computaran les absències esporàdiques, excepte en el cas que el contribuent acrediti la seva residencia fiscal en un altre país.
- Vinculació econòmica amb el territori (art. 9.1.b).I LIRPF): es compleix quan radiqui en Espanya el nucli principal o la base de les activitats o interessos econòmics del contribuent, de forma directa o indirecta.
- Presumpció de residència per raons familiars (art. 9.1.b).II LIRPF): la norma espanyola presumeix que el contribuent té la seva residencia habitual en territori espanyol quan, d’acord amb algun dels dos criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.
Entre el primer i el segon criteri no existeix prelació alguna en quan a la seva aplicació, no són criteris excloents ni subsidiaris, encara que existeixin algunes diferencies en quan a la càrrega de la prova. El tercer criteri sí que resulta d’aplicació subsidiària, sent d’aplicació en defecte dels dos anteriors.
La residència fiscal determinada d’acord amb la normativa interna espanyola no impedeix la possibilitat que un contribuent sigui considerat resident fiscal, de forma simultània, per a un determinat període o exercici, en un altre Estat, d’acord amb la normativa interna d’aquest.
En cas que així sigui i sempre que existeixi un Conveni per evitar la doble imposició (CDI) subscrit entre ambdós Estats, quedarà plantejat un supòsit de doble residència fiscal, que obliga a recórrer a les regles diriments previstes en aquest per a la seva resolució.
2.- Resolució del TEAC de 19 d’abril de 2026: interpretació del concepte “centre d’interessos econòmics”
En la recent Resolució del TEAC de data 19 d’abril de 2026 s’analitza que s’entén per “nucli principal d’interessos econòmics” als efectes de determinar la residencia fiscal en un cas que presentava les següents caracteristiques:
- La contribuent posseïa un patrimoni rellevant en dos paisos diferents. En el cas concret, la contribuent tenia un patrimoni immobiliari i empresarial a Espanya i, al mateix temps, una important col·lecció d’obres d’art a França.
- Les principal font de renda de la contribuent provenia del patrimoni situat a Espanya.
- La contribuent no residia la major part de l’any en el territori espanyol, sinó que la major part de l’any estava a França i a altres països.
Davant de tal situació, la inspecció tributària va considerar que la contribuent tenia residència fiscal a Espanya al tenir el seu centre d’interessos econòmics allà, ja que la part més important a nivell qualitatiu de tot el seu patrimoni mundial es trobava a Espanya.
Contra tal conclusió, la contribuent argumenta que la major part de l’any no es trobava a Espanya i que la part més important del seu patrimoni era la col·lecció d’obres d’art ubicada en un apartament a França.
El TEAC acull el criteri de la inspecció i considera que, en casos on la diferencia de valor entre els patrimonis de cada país és reduïda, cal aplicar un criteri qualitatiu i analitzar a on es troba el patrimoni de “major qualitat”, examinant-se el tipus d’actius que existeixen i quina funció econòmica compleixen.
Per tant, quan el contribuent té patrimoni en diversos països, pot ser considerat resident fiscal a Espanya encara que no resideixi físicament en tal país, si el patrimoni de major qualitat el té a Espanya.
Per tal motiu, cal estudiar amb detall la situació fiscal de totes aquelles persones amb vincles patrimonials o econòmics amb Espanya per tal de determinar la seva residència fiscal i, per tant, el lloc on ha de tributar pels rendiments que obtingui. A NOGUERO FISCAL | LEGAL som especialistes en l’assessorament sobre residència fiscal i tributació internacional, oferint un estudi personalitzat per cada cas.