El desheretament a Catalunya: quan resulta possible privar al fill de la seva llegítima?

La mort d’un familiar és sempre un moment dolorós, el qual en no poques ocasions pot anar acompanyada de conflictes patrimonials profunds. Una de les figures jurídiques més desconegudes del dret successori català és el desheretament, la qual permet al testador privar expressament a un fill hereu de la seva legítima.

A Catalunya, aquesta figura es regula de manera específica i diferenciada respecte al dret comú espanyol, dins del marc del Codi Civil de Catalunya (Llibre IV, relatiu a les successions).

En què consisteix el desheretament?

A Catalunya, la llegítima és el dret que tenen els hereus forçosos a percebre una part de l’herència equivalent al 25% del valor net del cabdal hereditari, import que es reparteix entre tots ells.

Ara bé, el testador pot eliminar aquest dret a través de la figura del desheretament, la qual consisteix en una declaració expressa feta en testament, per la qual es priva un hereu forçós del seu dret a la llegítima. No obstant, el desheretament requereix que concorri una causa legal taxada i ha de fer-se de manera expressa i motivada en el testament.

Qui pot ser desheretat?

Poden ser objecte de desheretament els legitimaris, és a dir, aquelles persones que tenen dret a la llegítima per disposició legal. A Catalunya, els legitimaris són:

– Els fills del testador, substituïts pels seus descendents.

– Els progenitors del causant, en defecte de descendents.

El cònjuge o parella estable, a diferencia d’altres comunitats autònomes, no té dret a llegítima a Catalunya, de manera que no pot ser objecte de desheretament en sentit tècnic.

Quines són les causes de desheretament a Catalunya?

El desheretament sempre s’ha de basar en alguna de les causes expressament previstes per l’article 451-17 del Codi Civil de Catalunya. En cas contrari, aquell no serà vàlid. Les causes que regula tal precepte són les següents:

1.- Incorre en alguna de les causes d’indignitat previstes a l’art. 412-3 CCCat (tals causes estan relacionades amb la condemna per la comissió de diversos delictes greus contra el causant o familiars directes).

2.- Haver negat aliments al testador o al seu cònjuge o parella, ascendents o descendents, en els casos en que existeixi l’obligació legal de prestar-los.

3. – Haver maltractat greument el testador, al seu cònjuge o parella, o als ascendents o descendents del testador.

4. – La suspensió o privació de la pàtria potestat que correspondria al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que correspondria al fill legitimari sobre un net del causant.

5. – L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari.

La causa que es cita de forma més habitual és la prevista en la lletra e) anterior, si bé aquesta requereix que l’absència de relació sigui continuada en el temps i per causa únicament imputable al legitimari, la qual cosa implica que la falta de relació no pot ser provocada en cap cas pel testador.

Quins són els requisits formals per desheretar a un legitimari?

La Llei exigeix uns requisits formals estrictes sense els quals el desheretament no pot produir efectes:

1.- Ha de constar en testament, codicil o pacte successori.

2.- Ha d’identificar nominalment a la persona desheretada.

3.- Ha d’al·legar-se la causa legal en la qual es basa el desheretament.

4.- El desheretament no pot ser parcial ni condicional.

És possible revocar el desheretament en vida del causant?

La reconciliació del causant amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre i quan sigui per actes indubtables, comporta la revocació del desheretament.

Així mateix, el perdó concedit en escriptura pública deixa sense efecte el desheretament.

Es pot impugnar el desheretament?

El legitimari desheretat pot impugnar el desheretament al·legant la inexistència de la causa al·legada pel testador.

En tal cas, la Llei estableix que la prova sobre la realitat de la causa de desheretament al·legada correspon a l’hereu o hereus del testador. Això implica una gran dificultat probatòria en funció de la causa. Per exemple, en cas d’absència de relació familiar, resulta molt complicat per l’hereu acreditar un fet negatiu com és l’absència de relació.

L’acció per impugnar el desheretament caduca als quatre anys des de la mort del testador.

A NOGUERO FISCAL | LEGAL som especialistes en l’assessorament i resolució de tot tipus d’assumptes i conflictes successoris. En aquest sentit, prestem assessorament integral i complert en la planificació successòria i testamentari, així com també en qualsevol situació de conflicte successori com pot ser un desheretament.